Fa una mica més d’un any vaig posar en marxa Làctics El Mont, un petit obrador artesà de làctics de vaca a la Garrotxa.
Jo venia d’estar al capdavant de l’empresa familiar: una explotació de vaques amb obrador propi amb el qual comercialitzàvem els productes que elaboràvem. La vida, a vegades, et posa en escenaris difícils i, a causa de diferents circumstàncies, vaig haver de plegar completament el negoci, a contracor.
Després de dos anys agafant experiència fora, vaig començar a plantejar-me la possibilitat de reprendre l’obrador que tenia parat, però d’una manera diferent: sense gestionar la granja, comprant la llet i centrant-me només a elaborar i vendre.
La gent del meu voltant sempre m’ha fet costat, però només qui emprèn coneix la dificultat d’aquest camí. Va passar un any abans no ho vaig veure tot clar per fer el pas i llançar-me a la piscina.
El fet d’emprendre després del que es podria considerar un fracàs em va fer veure dues coses molt clares: no volia repetir els passos que no et permeten sustentar un negoci en temps difícils i, alhora, tenia la certesa que, fins i tot quan no te’n surts, sempre hi ha un camí.
No n’hi ha prou amb fer un bon producte
Un dels aprenentatges més importants que he posat en pràctica amb Làctics El Mont durant aquest primer any de trajectòria és que no n’hi ha prou amb fer un bon producte.
És tan important treballar el producte o servei que ofereixes com tenir la capacitat de donar-li el valor necessari i gestionar correctament els costos i els preus.
Està clar que els emprenedors hem de saber una mica de tot, però moltes vegades no som experts en molts àmbits. Per això considero clau obrir-se a l’exterior en dos aspectes: envoltar-se de bons professionals, els necessaris, i repercutir-ho correctament en els preus; i fer xarxa amb altres emprenedors, amics o família que et donin suport quan ho necessitis.
El teu temps també té un valor
Emprendre acostuma a ser molt absorbent. Convertir una passió en una feina et porta a pensar-hi 24/7 i, per això, també crec que és molt necessari establir quin és el temps productiu, que és el que s’ha de veure reflectit en el preu del producte o servei, i fixar descansos i temps de desconnexió.
Hi ha molts aspectes que encara he de millorar, i en soc plenament conscient. Però les ganes d’estabilitzar el negoci, oferir al mercat un producte bo, saludable i del territori, i la gratitud dels clients quan venen a comprar són el que em fa mantenir viu l’esperit de creixement: voler aprendre constantment i no estancar-me ni acomodar-me en un resultat.
Això m’ha portat a grans llocs i aprenentatges, no només professionalment, sinó també personalment.
