Ser autònom sense que la feina et mengi la vida
Quan vaig començar a acompanyar persones que emprenen, em vaig trobar sovint amb la mateixa frase: «Ara no puc, quan el projecte s’estabilitzi ja descansaré.» I jo mateixa, com a autònoma, l’he dita també. Si em permets una confessió, el meu aprenentatge més gran en l’emprenedoria no té res a veure amb estratègia, vendes o xarxes socials. És que el projecte més important de la meva vida és poder-la gaudir. Sembla una obvietat, però quan estàs dins del remolí no ho és gens.
L’article d’un cop d’ull
- El que deixem pel camíUn sopar amb amics, el cap de setmana amb la família, l’última vegada que vam fer alguna cosa només perquè ens venia de gust.
- La vida és un jardí, no un únic cultiuLa família, els amics, la parella, el temps lliure, el cos, la ment.
- Quatre preguntes per respondre amb honestedatNo hi ha respostes correctes. Només hi ha respostes que ens diuen cap a on hem de tornar a mirar.
- Cuidar-te no resta, sumaCuidar-te no li treu res al teu projecte, li dona sostenibilitat.
- Una petita cosa, avuiPotser una trucada a una amiga, una estona sense pantalles o un passeig llarg amb la teva gossa.
Esquema d’entremprenedors a partir de l’article de Mar Soler Duran.
Quan la feina es menja tota la vida
Emprendre és emocionant. Tens una idea, hi poses il·lusió, hi poses hores, hi poses diners i, sobretot, hi poses el cor. I és precisament per això que és tan fàcil que el projecte acabi ocupant tot l’espai. Quan el teu negoci ets tu, la frontera entre qui ets i què fas es difumina. Si el negoci va bé, tu vas bé. Si un mes va fluix, et sents fluixa.
I així, sense adonar-nos-en, comencem a deixar coses pel camí. Primer cancel·lem un sopar amb amics «perquè tinc molta feina». Després ens saltem el cap de setmana amb la família. Després ja ni recordem l’última vegada que vam fer alguna cosa només perquè ens venia de gust. Un dia mirem enrere i ens adonem que hem construït un projecte i hem perdut una mica de nosaltres pel camí.
Els autònoms i emprenedors vivim sovint amb una combinació delicada: incertesa econòmica, responsabilitat total, dificultat per desconnectar i la sensació que, si parem, tot s’enfonsa. Aquest còctel és terreny abonat per a l’estrès crònic, l’ansietat i el cansament emocional. I no és un tema menor, és salut mental.
La vida és un jardí, no un únic cultiu
M’agrada pensar en el benestar com en un jardí. La feina és una planta preciosa i important, però si només rego aquesta, les altres s’assequen… la família, els amics, la parella, el temps lliure, el cos, la ment. I un jardí amb una sola planta, per bonica que sigui, és un jardí fràgil.
Per viure amb benestar no podem cultivar només una àrea. Això vol dir que cuidar el que sentim, el que pensem i el cos que ens porta cada dia no és un luxe ni un premi per quan acabem la feina. És part de la feina. És el que fa que puguem seguir.
Què vol dir cuidar-nos, a la pràctica
No cal fer res extraordinari. De fet, el més potent és el més senzill. Tenir temps lliure de veritat, quedar amb els amics i tenir converses absurdes, veure la família per celebrar la vida, cuidar la parella i els vincles que ens sostenen, moure’ns, respirar i sortir a passejar amb la gossa.
Si et reconeixes en tot això, et proposo un petit exercici. Agafa un moment i respon amb honestedat:
- Quan va ser l’última vegada que vaig fer alguna cosa només per plaer?
- Quan vaig veure l’última vegada les persones que estimo sense mirar el mòbil?
- Què he deixat de fer per falta de temps que realment em feia bé?
- Si el meu negoci anés perfectament, però jo estigués esgotada, hauria valgut la pena?
No hi ha respostes correctes. Només hi ha respostes que ens diuen cap a on hem de tornar a mirar.
Cuidar-te no resta, suma
Hi ha una idea que m’agradaria que et quedés gravada: cuidar-te no li treu res al teu projecte, li dona sostenibilitat. I què en diu la ciència? Indica que desconnectar en el temps lliure s’associa a menys esgotament i més benestar, que dormir prou ajuda a decidir amb més criteri i que tenir persones (és a dir, la nostra xarxa de suport) al costat protegeix la nostra satisfacció vital quan emprenem. Però més enllà del que digui la ciència, no cal que descansar et serveixi per rendir més. Parar, veure la teva gent i fer un passeig ja val la pena per si sol. La vida és això, és teva i és ara.
Emprendre és un camí llarg. Que sigui un camí que et pugui acompanyar la vida, i no un que te la mengi. Perquè al final, el projecte més important que tindràs mai és aquest, poder viure la teva vida i gaudir-la.
Avui, quina petita cosa et pots regalar? Potser una trucada a una amiga, una estona sense pantalles o un passeig llarg amb la teva gossa. Comença per aquí.
